Talent Camprodoní. Entrevista a Josep Maria Güell i Rous: “Encara queden moltes tombes i fases de la història egípcia per descobrir”

Josep Maria Güell i Rous és un dels protagonistes del cicle “Talent Camprodoní” que organitza l’Ajuntament del 29 de desembre al 4 de gener. El projecte consta de tres conferències obertes al públic a càrrec de sengles camprodonins que destaquen en el seu camp professional. Més informació aquí.
 
Josep Maria Güell - Talent Camprodoní
 
 
Josep Maria Güell i Rous (1949) va exercir d’hoteler a Camprodon fins l’any 2002, quan va cursar un Màster en Egiptologia a la Fundació Arqueològica Clos. A més, va dur a terme un postgrau a l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any 2012 va publicar conjuntament amb el doctor Alberto J. Quevedo el llibre “La Tumba del Visir Rekhmire (TT100): un estudio textual e iconográfico. Aportaciones para una nueva perspectiva acerca del visirato durante el Reino Nuevo”. Actualment, treballa en la redacció d’un segon volum sobre la tomba de Rekhmire i imparteix cursos i conferències divulgatives sobre l’Antic Egipte.
 
. D’on li ve aquest passió per l’Antic Egipte?
La passió ja em ve de molt petit. Per la meva professió, però, no m’hi vaig poder dedicar durant molts anys. L’any 2002, però, ja ho vaig poder començar a fer a full time, a temps complet. Vaig fer un màster a la Fundació Arqueològica Clos i un postgrau a l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic; i des d’aleshores no he parat. He anat fent diferents treballs i l’any 2008 vaig aconseguir un permís del Servei d’Antiguitats Egipci per poder fotografiar la tomba de Rekhmire. La tomba em va emocionar des del primer moment i vaig decidir documentar-me i començar el projecte d’aquest llibre.
 
. Dins de l’Egiptologia, quina és la seva especialització?
Em dedico bàsicament a la iconografia, a traslladar amb paraules nostres el que veiem en imatges. També m’interessa la qüestió lingüística i la traducció de textos. En aquesta darrer àmbit, però, a l’hora de fer el llibre he comptat amb l’ajuda d’un company doctor d’Egiptologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Sr. Alberto J. Quevedo. Jo em dedico, bàsicament, a fer la descripció iconogràfica de la tomba de Rekhmire.
 
. Què és el que més l’ha impactat dels seus viatges a Egipte?
M’ha impactat tot, tant la història com la llengua. En el que més he entrat a fons, però, és en les tombes dels nobles. A diferència de les dels reis, les tombes dels nobles són més petites i porten molta informació de la vida quotidiana: com vivia la gent, els treballs al camp, com construïen i feien estàtues…; tot un seguit d’informació que no trobem en les tombes reials perquè són de temes més religiosos i funeraris. Hi ha moltes tombes de nobles i de molt diferents.
 
. Què té d’especial la tomba tebana del Visir Rekhmire que el va dur a documentar-se i a escriure un llibre?
És una tomba que des de l’any 1944 no hi havia cap informació. S’hi havia fet un treball molt interessant aquell any per part de l’egiptòleg anglès Norman de Garis Davies. Però jo volia entrar-hi més a fons, traduir tots els texts i aconseguir fotografies de tota la tomba. Gràcies al permís del Servei d’Antiguitats d’Egipte vaig anar el 2008 a Egipte amb un trípode de fins a vuit metres perquè la tomba té unes característiques especials i úniques. La capella comença a tres metre d’alçada, però va baixant fins els vuit i, com que és molt estreta –només dos metres-, l’única possibilitat d’accedir-hi era amb el trípode. A partir d’aquí, vaig buscar informació i bibliografia i, al final, ha acabat sortint aquest primer volum del llibre que repassa només una part molt petita de la tomba. L’espai té més de 300 metres quadrats de pintures i aquest primer volum només en tracta una petita part. Ara estem preparant un segon volum que tractarà la part ritual i funerària.
 
. Quina és, per vostè, la principal descoberta de l’egiptologia?
El descobriment més important per l’egiptologia va ser la Pedra Roseta. Gràcies a aquesta descoberta hem pogut conèixer la història i la vida de l’Antic Egipte a través dels textos.
 
. Després de més d’un centenar d’anys de descobriments i investigacions, encara queden misteris per resoldre de l’Antic Egipte?
Hollywood i l’empresa cinematogràfica ens ha distorsionat una mica la realitat de l’Antic Egipte. De misteris, realment, n’hi ha pocs. El que  si que ens falta és descobrir fases de la història egípcia que encara són fosques perquè no hem trobat encara la suficient informació com per completar-les. A mesura que es van descobrint textos -que són el que més interessa, més que les troballes de grans tresors-, tombes i temples anem descobrint petits fragments de la història egípcia. A tot Egipte, però, encara queden moltíssimes tombes per descobrir. A més, d’algunes de les que es van descobrir el segle XIX tampoc en tenim molta informació perquè, aleshores, al principi de l’egiptologia, generava més interès la col·lecció de tresors per als museus que no pas la informació. En algunes d’aquestes tombes hi ha textos que encara ens podrien aportar moltes dades.
 
Consulta a través d’aquest enllaç tota la informació sobre el cicle “Talent Camprodoní”.