L’Acadèmia del Cinema Català ret homenatge al Casal Camprodoní

L’Acadèmia de Cinema Català ha homenatjat avui les tretze sales de cinema encara actives, que van iniciar les seves projeccions fa més de cent anys, coincidint amb el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. L’acte ha tingut lloc en un cinema centenari, la Sala Mozart de Calella, on s’han entregat aquests guardons que ha rebut el Casal Camprodoní a través de la seva presidenta, Maria Claret. Els altres cinemes guardonats són: el Centre Parroquial d’Argentona, el Cinema Bosque (Barcelona), la Sala Mozart (Calella), el Casal Camprodoní (Camprodon), el Cinema La Calàndria (El Masnou), el Cinema Mundial (La Bisbal d’Empordà), el Foment Mataroní (Mataró), el Teatre Cinema Comtal (Ripoll), el Cinema Catalunya (Terrassa), els Cinemes Imperial (Sabadell), el Casino Prado (Sitges), El Retiro (Sitges) i el Cinema Catalunya (Ribes de Freser).

Amb motiu d’aquest esdeveniment s’ha editat un catàleg que recull la història dels tretze cinemes que podeu consultar AQUÍ i que recull la del nostre Casal camprodoní així:

Història del cinema

Per explicar el que és el Casal Camprodoní cal remuntar-se a l’estiu del 1883 quan s’inaugura el Casino Camprodonense de la mà de Bartomeu Robert, més conegut com a doctor Robert, l’històric metge, polític i alcalde de Barcelona i que va ser el primer president d’aquesta entitat. La primera sessió pre-cinematogràfica té lloc el 2 de juliol de 1899 i consisteix en una exhibició de diapositives en blanc i negre de llanterna màgica. La setmana següent, atès l’èxit, se’n fa una altra però aquest cop en color. La primera sessió pròpiament de cinema és l’1 de desembre de 1907.

El 13 i 14 de març de 1915, el Casino acull l’estrena del film Misteri de dolor. Cinedrama en tres parts (1914) d’Adrià Gual, produït per Barcinógrafo, que la tardor anterior s’havia rodat en exteriors de la comarca. El 1920, gràcies a l’Ajuntament de Camprodon, s’instal·la la nova maquinària i les nits d’estiu es posa una pantalla a l’exterior i es projecta cinema al jardí del Casino. El 1931 l’entitat canvi de nom i passa a dir-se Casal Camprodoní Societat Anònima.

Amb l’ocupació de Camprodon per part de les tropes franquistes, el Casino passa a ser una caserna i posteriorment la Falange s’apropia del seu espai. Un cop passada la Guerra Civil, el 1943, el Casal rep l’oferta de l’empresari camprodoní Pere Casaponsa, instal·lat a Barcelona, de fer un cine a la sala del teatre. Aquest s’inaugura el 28 de maig de 1944 amb el nom de Cine Casino. El 1944 s’hi estrena Mi enemigo y yo, dirigida per Ramon Quadreny, que s’havia rodat l’any anterior a la vila.

El 1954 es projecta per primera vegada el cinema en tres dimensions (3D) o en relleu i l’agost de 1956 el Cinemascope també arriba al Casino. Des de 1962, el Casino es queda com a única sala de cinema de la vila. El 1963 es roden a Camprodon els exteriors del film Antes de anochecer, de Germà Lorente, i la seva estrena té lloc al Casino el 15 de juliol de 1965.

El 15 de gener de 1967 l’edifici del Casino queda pràcticament destruït després que s’hi esdevingui un gran incendi i no és fins més tard que el Casino pot comprar l’edifici del que havia estat el cinema Montblanch per tal de tenir-hi la seva seu i fer-hi pel·lícules els caps de setmana. El 1968 l’entitat passa a anomenar-se oficialment Casal Camprodoní tal i com la coneixem ara.

Els anys vuitanta, com passa a moltes poblacions catalanes, són uns anys difícils per l’entitat degut a la davallada d’espectadors a les sales. No és fins el 1987, que amb la col·laboració del diari El 9 Nou i les ràdios locals de Ripoll i Camprodon, es fa el concurs La Travessa dels Òscars que contribueix a rellançar l’entitat.

El 1995, pel centenari del cinematògraf, el Casal Camprodoní organitza un cicle de quatre títols rodats parcialment a Camprodon. A part dels tres ja esmentats anteriorment, també s’hi pot veure Companys, procés a Catalunya (1978-1979) de Josep Maria Forn. El 9 de març de 2007, en el 125è aniversari de l’entitat, una nova pel·lícula s’estrena a la sala. Aquest cop és el torn d’El Coronel Macià, també de Josep Maria Forn i igualment rodada parcialment al municipi i els seus voltants.

L’actualitat

L’agost de 2014, l’entitat comença una campanya de recerca de finançament per tal de poder digitalitzar el seu cinema i mantenir així aquest equipament. El pressupost per fer-ho és de 40.000 euros. Finalment, el 12 de desembre de 2015, el Casal Camprodoní aconsegueix el seu objectiu i pot digitalitzar la seva sala de cinema. Per celebrar-ho es projecta una pel·lícula molt especial: Cinema Paradiso, de Giuseppe Tornatore. Gràcies a aquesta fita aconseguida amb l’ajuda de tothom, el Casal pot portar setmana rere setmana, a dia d’avui, les darreres novetats cinematogràfiques a la Vall de Camprodon.