Talent Camprodoní. Entrevista a Arnau Busquets Garcia: “Encara queda molta investigació per aconseguir treure el màxim suc terapèutic dels derivats del cànnabis”

Arnau Busquets Garcia és un dels protagonistes del cicle “Talent Camprodoní” que organitza l’Ajuntament del 29 de desembre al 4 de gener. El projecte consta de tres conferències obertes al públic a càrrec de sengles camprodonins que destaquen en el seu camp professional. Més informació aquí.
 
Arnau Busquets Garcia - Talent Camprodoní
 
Arnau Busquets Garcia (1985) és llicenciat en Biologia per la Universitat Pompeu Fabra i té un Màster en Neurociències a la Universitat de Barcelona. Va realitzar la seva tesis doctoral sobre els efectes del cànnabis en humans al laboratori de Neurofarmacologia de la UPF i actualment està realitzant una estada post-doctoral al Neurocentre Magendie de Bordeus (França).
 
. Com està sent la teva experiència acadèmica i professional a Bordeus?
La meva experiència a Bordeus està sent molt enriquidora a nivell professional. Després de presentar la meva tesis ja fa més de tres anys, se’m va obrir la porta a anar a un dels laboratoris més potents en l’àmbit de la investigació dels efectes del cànnabis. No sempre és fàcil estar lluny dels teus, però estic aprenent, agafant responsabilitats i ampliant els meus coneixements.
 
. Quina tasca dus a terme al Neurocentre Magendie?
A Bordeus estic realitzant una estada post-doctoral gràcies a una beca de la Universitat de Bordeus i a una ajuda europea. Tinc un projecte propi que intenta entendre millor la relació entre cànnabis i els seus efectes psicòtics. Quan ets post-doctor tens molta més responsabilitat que durant el doctorat; tens gent a qui dirigeixes i discussions on se’t valora molt més l’opinió. També comences a escriure els projectes per tal d’aconseguir diners per poder dur-los a terme.
 
. Què et va dur a centrar la teva carrera i els teus estudis cap a la biologia i la neurociència?
Des de petit m’ha interessat molt la ciència i la medicina. Quan era un infant sempre deia que volia ser o metge o periodista. Quin resultat en pot sortir d’aquesta combinació? Doncs una persona que investiga o xafardeja per intentar fer troballes que ajuden a la medicina; és a dir, un investigador. A part del meu interès des de ben petit, vaig tenir molta sort de trobar-me amb professors que em van fer estimar la biologia i la neurociència. Sempre agrairé les classes de la Concepció Ferrés a l’IES Garrotxa i dels professors Rafael Maldonado i Paco Muñoz a la universitat.
 
. Quin és el propòsit de la teva tesi doctoral sobre el cànnabis que vas realitzar a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona?
Durant la meva tesis vam estudiar, per una banda, com i perquè el cànnabis produeix efectes amnèsics. I de l’altra, vam descobrir que actuar a nivell del mateix sistema on actua el cànnabis  podria ser una nova diana terapèutica per a tractar una malaltia genètica de l’espectre autista com és la Síndrome del Cromosoma X Fràgil. Aquests estudis continuen amb el propòsit que el que vam descobrir durant el doctorat es pugui convertir en un nou fàrmac per a humans.
 
 . Per quin motiu vas decidir centrar la teva tesi i la teva investigació en aquest àmbit?
Després de l’assignatura de neurobiologia que s’impartia a la universitat vaig decidir que volia fer una tesis doctoral en neurociència. Quan va ser el moment de triar on fer l’estada del projecte de final de carrera vaig tenir la oportunitat de conèixer el laboratori on posteriorment vaig decidir fer la tesis, ja que els temes que tractaven m’interessaven molt.
 
. Com s’estudien els efectes del cànnabis al laboratori i com això es pot traslladar als humans?
Com la majoria de la investigació que es fa en qualsevol àmbit, investiguem els efectes del cànnabis en un model animal que és el ratolí. És difícil imaginar-se com això es pot traslladar als humans, però tenim bons models en ratolí per estudiar comportaments que són similars als efectes que trobem en humans. No es tracta d’un salt automàtic, però és un pas necessari i important per a tota investigació.
 
. Quins són els principals beneficis i quins els perjudicis del consum del cànnabis entre humans?
Hem de diferenciar molt bé l’ús recreatiu del cànnabis i el seu ús terapèutic. Tot i que hi ha la creença que el cànnabis és innocu, aquesta droga pot provocar efectes psicòtics o augmentar la possibilitat de patir esquizofrènia en persones vulnerables, provoca efectes cognitius clars, produeix desmotivació, i també afecta els moviments i la coordinació motora. Cal destacar els efectes del cànnabis en el període de l’adolescència, ja que és aquí on el cervell encara està en desenvolupament i el consum de cànnabis el pot alterar i canviar la personalitat de la persona. Aquest ús recreatiu també és perillós perquè estan apareixen nous cannabinoides sintètics que són molt potents i amb efectes més nocius. Per altra banda, l’ús del cànnabis a nivell terapèutic està totalment acceptat ja que posseeix propietats molt interessants: és analgèsic per molts tipus de dolor, anti-emètic, disminueix els espasmes en malalties com l’esclerosis múltiple, pot reduir la mida d’alguns tumors quan és aplicat de forma local,… De fet, aquest potencial terapèutic fa que una de les línies més interessants de la investigació en cannabinoides sigui preservar els efectes terapèutics evitant-ne els negatius per tal de dissenyar nous fàrmacs.
 
. Queda molt camp per recórrer en la investigació dels efectes, nocius o beneficiosos, que tenen o poden tenir determinades drogues en la salut física i mental dels humans?
Queda molta investigació per fer per tal de treure el màxim “suc” terapèutic dels derivats del cànnabis evitant els seus efectes negatius. Com en tot àmbit d’investigació, la millora en la tecnologia ha permès descobrir millor com actua el cànnabis al cervell i ha permès començar el camí del que podrien ser nous fàrmacs al mercat d’aquí uns anys. La ciència va avançant deixant dogmes enrere i sempre hi haurà feina per fer i per millorar la nostra comprensió sobre com aquestes drogues afecten els nostres cervells.
 
Recupera aquí l’entrevista a Josep Maria Güell i Rous.