Un grup de persones voluntàries ha resseguit i recuperat diverses inscripcions de monuments i indrets de Camprodon que, amb el pas del temps, s’havien tornat pràcticament il·legibles.
El patrimoni de Camprodon també es conserva en les paraules gravades a la pedra. Són inscripcions que formen part de la història dels nostres espais i que ens permeten conèixer i entendre millor el patrimoni del municipi.
Amb el pas dels anys i l’exposició a la intempèrie, però, alguns d’aquests textos s’havien anat desgastant fins al punt que resultava molt difícil llegir-los.
Per contribuir a preservar-los i tornar-los a fer visibles, un grup de persones voluntàries ha resseguit les lletres d’algunes d’aquestes inscripcions, una tasca que permet recuperar textos que pràcticament havien desaparegut a la vista.
Un exemple el trobem a la Mare de la Font, on ara podem tornar a llegir els versos de Jacint Verdaguer, extrets del Canigó:
«Per què t’amagues, Camprodon fresquívol,
violeta del bosc en ta ribera?
¿En ton sojorn d’eterna primavera
no vols que senten tes suaus olors?
Poncelles ja us veuran quan siau flors.»
La recuperació d’aquesta i d’altres inscripcions en diferents indrets del municipi permet que aquests textos tornin a formar part del paisatge i puguin ser llegits i gaudits per veïns i visitants.
Des de l’Ajuntament de Camprodon volem agrair aquesta iniciativa i, especialment, la dedicació de totes les persones voluntàries que hi han participat.
Petites actuacions com aquesta tenen un gran valor: ajuden a preservar la memòria de Camprodon i a mantenir viu un patrimoni que també es troba en les paraules gravades a les nostres pedres. 🌿